dijous, 8 de maig de 2014

CANÇÓ DESPRÉS DE LA PLUJA

Aquest poema pertany al poemari “Imitació del foc”, escrit per Bartomeu Rosselló-Pòrcel i publicat l'any 1938, pòstumament.

Imitació del foc” és un recull de poemes que simbolitza la presència de la vida dels altres, que van girant entorn a ell aparentant felicitat per tal d'oblidar que en algun moment aquestes vides s'apagaran i moriran només deixant el record. En aquest, el foc és una metàfora de la vida.

Aquest poema, dedicat al seu amic Salvador Espriu, tracta sobre un dia després d'haver plogut. Descriu el paisatge que es veu i animals com l'escarabat i el cargol. A la tercera estrofa parla del cel, explica com els núvols van desapareixent i la llum i la calor que es pot apreciar del sol.

És una cançó que parla de la pluja. Aquesta simbolitza la foscor, però després surt el sol, que significa la vida. Hi ha referències clares de la tradició popular amb reproducció de fragments de cançó.

El poema està format per cinc estrofes de versos anisosil·làbics de quatre, cinc, sis, set i vuit síl·labes amb rima consonant i assonant d'art menor (a-ab/--b-/-b-b/ccddee/aaabab).
Té un esquema circular: comença a la primera quarteta dient “no ballis amb la calitja” i acaba l'últim vers del poema: “Ai! Que es menja la calitja”.

Com a figures retòriques trobem al primer vers una personificació i al tercer i quart també. Al vers 4 de la quarta estrofa hi ha una enumeració i al vers 5 una antítesi entre apagar i encendre. A l'última estrofa hi ha una anàfora de “El sol és aquí” i hi ha el·lipsis per donar rapidesa al poema.

Rosselló-Pòrcel ens vol transmetre que, tot i que un dia de pluja no surtis pel mal temps, sempre acabarà sortint el sol i podràs viure la vida. Aquesta cançó va dirigida als nens i nenes ja que parla amb una tonalitat molt normal i no hi ha paraules complicades. Utilitza un llenguatge simple i entenedor perquè la gent la pugui aprendre fàcilment.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada