dijous, 8 de maig de 2014

ESPATLLA

Aquest poema pertany al poemari “Quaderns de sonets” de 1934, escrit per Bartomeu Rosselló-Pòrcel. El poemari consta d'11 sonets de versos heptasíl·labs, octosíl·labs, decasíl·labs i alexandrins.

El poema és un sonet que consta de dues quartetes (abba-cdcd) i dues tercetes (efg-gef) de versos octosíl·labs amb rima consonant d'art menor. La primera quarteta té rima creuada i la segona rima encadenada.

A la primera estrofa, el jo poètic presenta un paisatge de contrastos on hi ha una dona nua situada davant d'un mirall i està d'esquena. Al primer vers hi ha una antítesi entre blanc i negre, al segon vers hi ha una personificació (“mirall boig”) i al quart una altra (“neu del flanc”) per referir-se al front, i a l'últim vers hi ha una metàfora de la pell de la dona (“neu del flanc”).
A la segona estrofa es comparen el tacte de la roba amb la seva pell. Aquesta estrofa són dues preguntes retòriques. A la primera hi ha una comparació i en l'inici de les dues hi ha un paral·lelisme.
La primera terceta, el jo poètic mira la imatge de l'espatlla de la dona, i diu que encara que l'entorn sigui ruïnós, està en una contemplació divina. Podem deduir també que la relació entre la dona i qui la mira es limitarà a la mirada. D'aquí “l'èxtasi estèril”.

I l'última terceta, el poeta torna a esmentar la incapacitat expressiva de la bellesa de la dona que observa. Al primer i segon vers hi ha una personificació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada