dissabte, 3 de maig de 2014

HISTÒRIA DEL SOLDAT

Aquest poema és escrit per Bartomeu Rosselló-Pòrcel, autor que va nèixer a Palma de Mallorca al 1913 i va morir al 1938. Va ser un poeta i traductor mallorquí. Pertany a Imitació del foc (1938)


El tema d’aquest poema són els amors d’un soldat.
El poema li dedica al seu amic Ramon Nadal

És un poema format per cinc estrofes, de quatre, vuit, onze, tres i quatre versos. Són versos anisosil·làbics. A la primera estrofa trobem la tornada, ques es repeteix a l'última estrofa. Hi ha veros hexasíl·labs, pentasíl·labs, heptasíl·labs i tetrasíl·labs. La rima és lliure. Hi ha una rima assonant distribuïda de forma molt irregular.

En la primera estrofa ens situa en el lloc de l’acció
En la segona estrofa ens explica el que fa normalment, és a dir, s’enamora cada dia d’una noia.
En la tercera estrofa, es troba al diumenge el matí, després de passar la nit amb noies diferents i ell ha de marxar perque no el trobin els marirts de les noies. 
En la quarta estrofa esmenta diversos llocs que son on aquest espera conèixer altres noies.
En l’última estrofa diu que espera trobar-ne noies diferents per divertir-se.

Com a figures retòriques trobem una personificació al vers 2 “quan neixia la Primavera”, repetició als versos 3, 29 “Ai-do, ai-do”, enumeració al vers 5 i 7 “La tarda del dissabte- La nit del diumenge”, antítesis al vers 7-14 “La nit del diumenge – el diumenge de matí”, paral·lelisme als versos 19 i 20 “Avui ja no és avui. Ahir no era ahir...” anàfora al vers 24 i 25 “Camins d’Igualada, camins de Fraga” entre d’altres.

És una quarteta que serveix de cloenda i referma la idea que aquests amors del soldar es donen pel maig (quan és l’Ascensió). 
Els dos primers versos de l’estrofa són un refrany.

Tot el poema el podem considerar neopopular i propi de les rondaller i els contes. Incorpora fins i tot alguns sintagmes que denoten música i sonoritat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada