dissabte, 3 de maig de 2014

INICI DE CAMPANA


Aquest poema forma part del llibre Quartet de Sonets publicat al 1934 de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

En aquest poema s'identifica com el jo poètic, la part més interna del poeta en la realitat canviant ja que tot flueix. Destaca l'efímer, tot allò que ara té lloc es converteix en passat sense adonar-nos-en. Com una cosa llunyana de sobte es converteix en una cosa passada.

L'esquema mètric d'aquest poema és (aaaababa---a-a). És un sonet sense separació gràfica amb catorze versos hexasíl·labs d'art menor. Hi predomina la rima assonant amb quatre versos blancs.

En aquest poema apareixen diferents elements com la sinalefa (v.7/11) "Vincla-i" "argina-i" o també trobem elisions (v.2/14) "entre-els" "girant-me-adesiara" i algun recurs retòric com la metàfora "or trèmul en punxes--> blant" o un encadenament (v.9/10).

Aquest poema s'inicia amb el so d'una campana que anuncia l'acabament del dia i la referència a l'efímer, al pas del temps. Podem situar-nos al capvespre amb una metàfora "fora porta de tarda" o "la pols dels blats apaga un or trèmul" que simbolitza el color del blat amb els últims raigs de sol del dia (v.3/4/5). També trobem una personificacions "apaga (v.3) perquè és una acció d'una persona i "l'àmbit... perdura comiats" (v.7/8).

Descriu un paisatge solitari que cada cop es fa més fosc o apareix la figura del poeta que torna tard a casa i va veient els últims raigs de llum en l'horitzó al acabar el dia. És una associació o imatge de la solitud del poeta, en tant que creador enmig de la societat (no sempre comprensiva amb ell).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada