dijous, 1 de maig de 2014

L'obra poètica de Rosselló-Pòrcel

"Nou poemes" és el primer recull de l'autor: Es publica el 1933 i constitueix un plec de nou poemes  heterogenis aparentment però que, amb una atenció més acurada, pot ser interpretat com tot un viatge iniciàtic. No en va, el primer poema havia estat publicat prèviament a la revista mallorquina "La nostra terra". Bartomeu Rosselló-Pòrcel surt, doncs, de la seva terra fins arribar a Barcelona (l'últim poema del recull sobre l'Ateneu barceloní).

Un any després publica "Quadern de sonets". Conté onze poemes d'aquesta forma estròfica clàssica. Hi apareixen clares referències a la poètica del Barroc; algunes influències del surrealisme i de la Generación del 27, a banda d'una gran simbologia postsimbolista.

I, per últim, el 1938 i pòstumament, surt publicat "Imitació del foc", dedicat a Salvador Espriu. Aquesta obra inclou trenta poemes distribuïts en tres apartats: "Fira encesa", "Rosa secreta" i "Arbre de flames", i és la consolidació d'una poètica que es manifesta en la diversitat estilística i de models -que va de la cançó popular al barroquisme de Góngora o Vicenç Garcia, de l'avantguardisme de l'època de la Primera Guerra Mundial al postsimbolisme de Carner, Riba, Paul Valéry o Rilke...- uns trets que ja havia mostrat en els poemaris anteriors, però encara de forma incipient.
Es considera que els dos primers reculls van ser un laboratori d'assaig i que "Imitació del foc" ja és una obra articulada més enllà dels assajos tècnics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada