diumenge, 4 de maig de 2014

Sonet Marí

Aquest poema pertany a " Quadern de sonets", escrit per Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Aquest autor tot i morir molt jove ens va deixar molta obra literària. Rosselló-Pòrcel va fer un creuer pel Mediterrani, juntament amb altres escriptors com Salvador Espriu, el seu gran amic.

Precisament aquest poema el va escriure duran el creuer l'any 1933, quan estava entre Malta i Alexandria. A més aquest poema esta dedicat a Salvador Espriu.

 Aquest poema esta compost per un sonet, és a dir, dos quartets i dos tercets amb rima consonant ABAB-ABAB-CDC-CDC, encadenada.

 El poema ens descriu un paisatge, aquest paisatge està "neguitós, intranquil", ja que ens el descriu amb paraules força negatives com amargor, tremola, esclat, lluita... El paisatge esta format per un mar envoltat de boira i el vent que mou l'aigua.

Parla sobre l'art per l'art, escriure poesia per la bellesa.

 Al llarg del poema trobem un sentiment de solitud, de melancolia, per tant el poeta es mostra reflexiu. Vinculat a aquest sentiment també es planteja a on acaba el mar. I a l'última estrofa es veu una visó més positiva, ja que compara el futur amb àngels cantant.

 En aquest poema hi ha dues preguntes retòriques que corresponen a les dues últimes estrofes senceres, que remarquen aquest pensament reflexiu. També trobem l'allunyament del paisatge marí, expressat amb metàfores sincrètiques: "Sadoll de blancs en llum, espatlla en força blava". Hi ha una anàfora a les dues últimes estrofes i un paral·lelisme també en aquestes, ja que les dues estrofes comencen amb qui i fan una pregunta amb futur. També trobem metàfores com "Esclat d'espases d'argent", referint-se a les onades, o "l'esclava teulada", referint-se al mar, entre d'altres.

Com a conclusió podem dir que en el fons reflecteix el poder de la literatura;la capacitat dels mots per denotar tot el moviment de la natura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada