dimarts, 29 d’abril de 2014

BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL

Bartomeu Rosselló-Pòrcel és un dels poetes de l'anomenada "generació sacrificada": aquell grup d'intel·lectuals, molts d'ells escriptors, que veuen estroncada la seva carrera literària en iniciar-se la guerra civil, el 1936. En el cas de Rosselló-Pòrcel, -igual que passarà amb Màrius Torres- a la problemàtica del conflicte s'hi ha d'afegir la pròpia mort. Amb només vint-i-cinc anys mor víctima d'una tuberculosi.

L'obra poètica d'aquest autor mallorquí és poc extensa però molt intensa. És difícil d'atorgar-li qualificatius perquè constitueix un amalgama d'influències que va saber posar al servei de la creació poètica. Podem dir que Rosselló-Pòrcel havia emprès un camí que va quedar definitivament interromput. I que malgrat aquest curt trajecte, el fruit que ens n'ha quedat és d'una complexitat i riquesa considerables.

Sebastià P. Arrom en un article a "Reduccions", el qualifica de "poeta aprenent on ressonen tantes veus, les provatures i els exercicis d'estil. (...) És el mite que ens refà de la derrota", referint-se al fet que nombrosos escriptors de postguerra l'han tingut de clar referent. En el mateix text es diu que "si no suggereix el paradís, proposa un apilotament en brut de la tradició".

L'autor que treballem aquest any té trets surrealistes a voltes; és fidel en alguns aspectes o temes a la poesia de l'anomenada "escola mallorquina"; es pot qualificar de neopopular especialment per recuperar temes i autors del Barroc; i, per últim, hi ha qui el veu un postsimbolista (o clar aspirant a ser englobat en aquest farcell de poetes).

Sigui com sigui, alguns crítics han subratllat el talent de la seva curta producció afirmant que la seva obra és només un preludi dels versos que no va escriure mai.